Madrid, capital d’Espanya i, durant molts anys, referència de la nit espanyola. A molts us sonarà allò de la “Movida Madrileña”. Va ser un moviment cultural sorgit durant la Transició post-franquista i va donar peu al naixement d’una de les escenes musicals més candents i atractives del panorama europeu a finals dels 90 i principis dels 00. Després d’allò, tot l’underground madrileny es va diluir lleugerament. Actualment, Madrid ha ressorgit i presenta un bonic balanç entre la nit alternativa i la més recurrent. I, això sí, té una vida als carrers envejada per la resta del país. Les famoses tapes a terrasses i bars estan a l’ordre del dia. De dilluns a diumenge, sense excepció. La festa fins la matinada es reserva, en termes generals, per les nits dels dijous, divendres, dissabtes i diumenges. A Espanya, es dina i sopa tard. I Madrid, com a capital que és, no podia ser menys. Els més impacients potser comencen a sopar poc després de les 21h, però el normal és que els restaurants s’omplin poc abans de les 22h. Ho diem perquè, per efecte dominó, la festa nocturna també comença tard. A Madrid, com a qualsevol altra ciutat d’Espanya, es porta molt això de les “previas”. Fer unes copes entre amics abans d’anar a la discoteca és totalment indiscutible. Els més joves ho fan als carrers. Els estudiants universitaris ja aprofiten els seus pisos d’estudiants. La gent de barri, inclús acostuma a tenir llogats locals que utilitzen també per fer copes. Les discoteques, generalment, obren a les 00h i acostumen a omplir-se entre les 02h i les 03h. Aquesta és l’hora crítica pels porters. I, per norma, totes tanquen a les 06h. Només alguna, com a excepció, allarga fins les 06:30h. D’allà no es passa mai. La normativa municipal prohibeix consumir alcohol a la via pública, a no ser que estiguis a la terrassa d’algun bar, com és lògic. Si vols sumar-te a la tradició de fer “previa” i no tens on organitzar-la, et recomanem visitar la Zona Universitària. Allà, hi trobaràs un espai únic, on et deixaran entrar amb la teva pròpia ampolla d’alcohol. Ells t’oferiran refrescs i gel, tot i que et demanaran que paguis una entrada, és clar. Una altra de les grans prohibicions de la normativa madrilenya són els afterhours, entesos aquests com clubs d’horari matinal. El truc que ja s’han après els seus propietaris és el de formar associacions musicals, de tal manera que obtenen llibertat per obrir i tancar quan vulguin. A diferència del que passa a altres ciutats com Barcelona, les associacions de Madrid no acostumen a demanar-te que et donis d’alta com a soci a l’arribar al club, tot i que sí és recomanable anar acompanyat d’un membre. Vallecas i Cuatro Caminos són, per exemple, algunes de les zones on trobaràs aquests afterhours.

Madrid té música per a tots els gustos. Els clubs més comercials tiren de reggaetón i de molt pop espanyol, amb veus clàssiques com les d’El Canto del Loco o Pereza. La rumba i fins i tot l’ska poden escoltar-se també a bars, mentre que, als principals clubs i discoteques de tall més comercial, la pachanga i el pop s’acompanyen d’algun tema de trap i, per suposat, dels majors hits electro-house i big room de l’escena EDM, amb gent com Avicii, David Guetta o Martin Garrix encapçalant la llista. Si tu ets més del so underground, no t’espantis, que Madrid també en té per tu. Clubs mítics de l’escena com Mondo Disko, NOX o Stella dediquen les seves nits a sons que van des del disco fins el techno més industrial, apropant-se també a propostes house i electro. Tots els grans artistes del panorama, com Adam Beyer, Marco Carola, Loco Dice, Seth Troxler, Peggy Gou o Dixon, han passat per les cabines madrilenyes. Si encara ets més rebuscat, et recomanem visitar les sales complementàries d’aquests clubs o altres discoteques més petites, a les quals trobaràs microhouse, breakbeat i drum ‘n bass, en funció de l’artista que estigui actuant. Pràcticament tota l’escena nocturna de Madrid s’ubica al voltant de la zona Centro. Sol és el més turístic. La quantitat de bars ideals per prendre les primeres copes abans d’anar a la discoteca és interminable. A més, en aquesta zona, trobareu tours que us duran de bar a bar, convidant-vos a un xupito a cadascun, fins a acabar a una de les grans discoteques de l’àrea, entre les quals destaca Shôko. Aquests tours costen només 5€ i són molt populars entre el públic turista, especialment europeu i llatí. Una altra de les zones més concorregudes és Malasaña. Allà també trobareu una gran quantitat de bars, tot i que l’ambient és més local, amb molts espanyols i gent més gran, d’entre 25 i 35 anys. Es respira una atmosfera moderna i fins i tot hípster. Molt a prop d’allà, a Tribunal, es troba Teatro Barceló, un dels clubs de més alt standing de Madrid, conegut també per ser l’antic Pacha. Juntament amb Teatro Kapital -situat a la cantonada oposada de la zona Centro- i Graf -ubicat a la zona de Ponzano, envoltat també de bars d’alt standing-, són les tres discoteques més exigents de Madrid

Ponzano és, sens dubte, la zona a la qual més por li ha de tenir la teva butxaca. Una copa en aquells carrers et costarà entre 10 i 15€, mentre que la cervesa rondarà els 5€. Si la teva idea és sortir a sopar, prepara 50€ per cap. Això sí, et donarà per una bona ampolla de vi. No cal dir que la situació requereix vestimenta adequada. Clar que, si això és el que busques venint a Madrid, t’encantarà trobar-te amb un gran ambient juvenil d’alt standing. Si excloem zones com Ponzano, el famós “tapeo” madrileny no és en absolut car. Podreu afartar-vos de menjar i beure de terrassa en terrassa sense deixar-vos més de 20 o 30€. L’entrada al club estarà sempre entre els 10€ i els 20€, podent arribar potser als 25€ en casos molt especials. Una vegada a la discoteca, la copa pujarà fins els 10 o 12€, la cervesa, fins els 6 o 7€ i el xupito, fins els 5€.

A Madrid es porta molt això de cuidar la imatge, tot i que el ventall de possibilitats s’obre en funció de la festa a la qual vulguis anar. Les discoteques de Tribunal i Malasaña, com Teatro Kapital o Teatro Barceló (antic Pacha Madrid), són molt exigents. Els nois heu de vestir camisa, uns bons pantalons i unes sabates elegants (amb nàutics ja t’assegures l’accés). Les noies heu d’anar amb tacons. De vegades ho passen per alt, però, quin sentit té arriscar? Altres clubs com Shôko entrarien a un segon nivell. L’ambient és més desenfadat i modern. Es pot anar amb samarreta i unes bones sabates esportives, però, com dèiem, cuidant sempre la imatge. El públic acostuma a gaudir d’un poder adquisitiu mitjà-alt i l’aspecte físic així ha d’aparentar-ho. Les festes de música electrònica underground són, contràriament, súper flexibles. Els dress codes varien en funció de la sessió i a la pista es veuen estils molt diferents. La varietat és habitual, així que sigues tu mateix i tot anirà bé!