Nina Kraviz és una de les DJs i productores de techno femenines més aclamades de l'escena internacional. Originària d'Irkutsk, Sibèria, va aparèixer a l'escena a mitjans dels anys 2000 i va marcar el ritme com a DJ, a més de productora. Propietària del segell Trip (трип), en els darrers anys ha esdevingut un dels referents de la indústria de la música techno. Actua a alguns dels festivals més importants, com Time Warp, Sónar Festival, Awakenings, Primavera Sound i Coachella, i ha produit algunes de les cançons més notables de la darrera dècada, com "Ghetto Kraviz" o "I Wanna Go Bang ”, producció del islandès Bjarki a Trip. Nascuda a finals dels anys 80 i originària d'Irkutsk, Nina Kraviz ja estava ficada en això de la música quan era una nena. Partint de la música rock amb influències electròniques, es va anar apropant a l'acid, el Detroit techno, la IDM, el Chicago house, el funk, el disco i també l'EBM. Finalment, va descobrir el disco underground i el new-wave que, juntament amb els altres gèneres, van forjar el seu so al llarg dels anys. Mentre estudiava medicina als anys 90, es va convertir en presentadora de ràdio i periodista de Ptuch, una llegendària revista de música russa. L’any 2000, després d’haver-se traslladat a Moscou, es va convertir en col·leccionista de discos i, tot i continuar la seva carrera com a periodista, també va començar a treballar com a ajudant a una agència d’artistes. Durant els mateixos anys, va començar a recopilar música funk i va organitzar festes de l'estil amb un amic. Quan va entrar a la banda My Space Rocket com a cantant, compositora i co-productora, va començar a produir la seva pròpia música. Tot i que el punt d’inflexió de la seva carrera va ser quan, el 2006, va participar a la Red Bull Music Academy de Melbourne. Va ser una intensa experiència que la va portar a presentar-se en directe a Greg Wilson amb la seva banda, abans de produir “Amok” al 2007, coproduïda amb l'actual Vakula i publicada a B7. L’any següent, després d’haver abandonat la banda, va començar a penjar la seva música a MySpace amb l’àlies Damela Ayer, seguint també la seva carrera de dentista i treballant a l’Hospital dels Veterans de Guerra. Els divendres a la nit, però, es dedicaria a organitzar les seves festes al mític club Propaganda de Moscou. Va ser al 2008 quan Jus-Ed va acceptar les seves demos a Underground Quality, mentre Radio Slave (Matt Edwards) feia el mateix a Rekids. Això va obrir-li les portes internacionals. El 2011, els dos EPs "I'm Week" i "Ghetto Kraviz" es van convertir en èxits de l'underground i, el 2012, va llançar el seu àlbum de debut a Rekids. Un altre punt d’inflexió va succeir al 2014, quan Nina Kraviz va decidir llançar Trip (трип), el seu propi segell discogràfic, gràcies al qual es van introduir diversos noms a l’escena electrònica, com Bjarki i Nikita Zabelin. El 2015 va estar marcat pel tema de Bjarki "I Wanna Go Bang", publicat a Trip i reconegut com un dels millors temes techno de l'any. El que va venir després per Nina Kraviz va ser una millora contínua per a la seva carrera ja ben definida. Espectacles com el de Coachella el 2019, on va aportar un nou concepte d’espectacle en directe, o la seva nova fórmula b2b amb gent como Helena Hauff, van demostrar de què està formada aquesta artista. No contenta amb això, la seva constant evolució sonora i la seva contínua investigació de nous enfocaments musicals fan de Nina Kraviz un dels noms més versàtils i apreciats del món de la música electrònica.