Poblenou, al districte de Sant Martí, és una caixa de sorpreses. Caminant pels seus carrers ens sobten encara exemples d'arquitectura industrial de gran interès, com ara Can Felipa. Al nucli antic, la Rambla, que no té res a envejar a d'altres passejos per Barcelona, exhibeix edificis elegants i terrasses on seure i gaudir d'aquesta part de la ciutat. Cap els anys '40, el perfil del Poblenou el dibuixaven les fàbriques de tota mena i les barraques de Somorrostro i Pequín. Era l'evolució natural d'un nucli que havia nascut a la zona del Taulat, la part més propera al mar del districte de Sant Martí. Es tractava d'una zona d'aiguamolls que va afavorir l'emplaçament de les primeres fàbriques d'indianes i vapors tèxtils a finals del segle XIX a l'anomenat, aleshores, Manchester català. El retrocés de l'activitat industrial, cap els anys '60, va propiciar el canvi del barri del Poblenou, que veia alliberat el sòl, tot convertint-se en una zona més residencial i amb millors condicions de vida. Tot plegat va culminar l'any '92 amb l'evolució progressiva del perfil social, urbà i econòmic del barri de la mà de l'anomenat pla 22@. Un projecte que ha transformat Poblenou en la ciutat del coneixement, on els antics edificis fabrils allotgen noves activitats econòmiques, estudis de disseny i residències adaptades als nous temps.