Sortir a Bologna

Bolonya és la ciutat universitària més antiga d'Europa, amb una de les poblacions estudiantils més nombroses, vives i actives del continent. Es pot visitar fàcilment la ciutat a peu, el que no es dóna per fet en una ciutat de 400.000 habitants i un servei de transport públic bastant eficaç (incloses les línies nocturnes, una raresa a Itàlia). El centre, envoltat per la carretera de circumval·lació, és petit i vast alhora: petit, perquè està tot contingut en un hexàgon molt compacte i dens; vast, perquè està bastant estès. De fet, és un dels centres medievals més grans del món. Si tot el que l'envolta és racional i està ben delineat, al seu interior tot és un descobriment: l'antiga sensació dels edificis dels segles XV i XVI, carrerons, visions secretes... En aquesta ciutat, pots sentir-te realment a gust i, a la nit, pot convertir-se en un lloc molt còmode... o molt aventurer, ideal per viure-ho. Si abans de sortir per aquí, t'agradaria fer algunes compres d'última hora, tingues en compte que les botigues, especialment les que estan fora del centre, tanquen el dijous a la tarda (i no el dilluns com a la resta d'Itàlia). Quant al menjar, a Bolonya la gent sol dinar al voltant de les 13h i sopar al voltant de les 20:30h, horaris típics d'Itàlia. Els que volen començar a beure d'hora, van a un bar al voltant de les 18h, on també es pot gaudir d'un "aperitivo" amb deliciós menjar local. Després del sopar, en canvi, els bars de les zones més freqüentades comencen a omplir-se al voltant de les 22h i la majoria d'ells tanca al voltant de les 02h. Els clubs comencen a omplir-se al voltant de les 13:30h i tanquen, depenent de la zona on es trobin, entre les 05h i les 06h. Sovint, hi ha normatives municipals que impedeixen el consum d'alcohol a l'aire lliure: informa't bé, doncs aquestes normes es respecten molt escrupolosament. La zona universitària i la de Pratello són les més "lliures" de la ciutat però, en general, és millor no consumir drogues suaus enlloc. Si vas amb bicicleta, tingues cura: lliga-la sempre amb clau si t'atures a algun lloc. Com a qualsevol altra ciutat, cal parar atenció i no fer molt de soroll als carrers, sobretot al centre històric, ja que algú podria queixar-se i trucar a la policia.

Partint des del centre, a les zones de Piazza Maggiore, Nettuno, Due Torri, Quadrilatero i el Mercato, es va a menjar i a fer compres amb les famílies històricament riques de la ciutat. Hi ha dos "cors nocturns": Via del Pratello (que sempre ha estat el "carrer dels artistes"), un meravellós carreró ple de vida a qualsevol hora -sempre que els veïns molestos ho permetin- amb molts bars i restaurants mai massa cars, així com bastants persones extravagants; i Via Mascarella, menys aventurera, però ben situada a la zona universitària. Durant el dia, tot comença a la Piazza Verdi -per bé o per malamanet. Al centre de la ciutat, només queden uns pocs clubs i sales de concerts. Els veïns i les seves queixes han provocat diversos tancaments. A la zona de Pratello, es pot escoltar bona música de jazz gastant poc en el Barazzo Live, així com a la Cantina Bentivoglio o el Bravo Caffè a la zona de Mascarella, però aquí els preus i l'edat mitjana pugen. La vitalitat de la ciutat porta a contínues obertures i reobertures de llocs experimentals, on es poden escoltar sessions improvisades de soroll i música barroca o descobrir les últimes tendències de les arts multimèdia més extremes; sovint, a l'estiu, certes places esdevenen llocs de trobada molt concorreguts, sempre atents al que passa a la zona compresa entre el MamBo, la Cineteca Lumiere i Cassero. Parlant d'això: és potser l'únic club real al centre de la ciutat, a més de l'interessantíssim Studio 54 i el recentment nascut USB, així com aquest absurd però bell i imperdible lloc que és Nero, el centre cultural LGTB més important d'Itàlia. A la zona de Santo Donato, es troba l'històric Covo Club, un petit temple de la música indie amb un passat increïble i un present encara excel·lent. Després, anant gairebé cap enlloc, pots trobar Sottotetto, el temple del reggae, i el llegendari Link. Una mica menys llegendari comparat amb la seva primera versió darrere de l'Estació Central, que als 90 juntament amb el "vell" TOP i el Livello 57 van fer de Bolonya un dels llocs més interessants, extrems i avantguardistes per a la música a Europa; però encara ara, si s'obre, garanteix gairebé sempre nits impactants de techno i house, encara que molt més convencionals. Livello 57 ja no existeix, mentre que TOP s'ha traslladat a la "raggiera" de Via Zanardi. Prendre la Via Stalingrado vol dir "passar per alt" des del pas superior llocs molt interessants: Freak Out, Buco, Mikasa i, una mica més lluny, el temple de la música en viu de qualitat Locomotiv. I després acabar a l'àrea de Kindergarten, més underground, mutable i impredictible, Numa, amb grans nombres, gent agradable i nits d'EDM, com l'àrea de Fera, llar del Festival roBOt als últims anys. Excepte Link i Sottotetto, a tots els altres llocs, amb paciència i bones cames, es pot arribar a peu.

Bolonya és una ciutat on menjar pot ser bastant car. Una pizza i una cervesa poques vegades es pot trobar per menys de 15 euros. Un sopar fora et costarà al voltant de 25 o 30 euros per persona. Les begudes als bars, fins i tot els més elegants, mai superen els 7 euros i un got de bon vi costa 4 o 5 euros. Pel seu compte i risc, encara hi ha bars històrics que ofereixen licors a 2 euros: consulta el teu fetge abans d'aventurar-te en aquesta empresa. En general, no hi ha zones específicament barates, a part dels bars de "batalla" a Pratello o a la zona universitària, ja que tampoc hi ha bars cars. Pel que fa a les festes, la gran presència d'estudiants, així com la tradició de la ciutat, han contribuït a mantenir preus raonables. Per descomptat, pels grans noms de la música en viu i els DJs, els preus estan ara estandarditzats (i són alts), però no és difícil trobar nits o concerts amb entrades que no superin els 5 o 10 euros. Un avís: molts llocs requereixen també una targeta anual (Arci, Aics o altres, al voltant de 10 euros), a més del preu de l'entrada. Si et quedes a la ciutat almenys tres o quatre dies, és una despesa que es paga ràpidament. Si no és així, cal acceptar-ho i no queixar-se: els propietaris dels clubs s'arrisquen a multes molt altes si deixen entrar a gent sense targeta.

Bolonya és una ciutat plena d'estudiants, però cal fer una distinció: els universitaris de Bolonya van majoritàriament ben vestits, són elegants i, si vénen de bones famílies, els agrada fer-ho notar als llocs més cool; els estudiants de fora, en canvi, són molt informals i, en alguns casos, et fan pensar que estàs encara a raves cyberpunk dels 90, amb pantalons militars folgats, pírcings i tatuatges de raver. En general, Bolonya és una ciutat molt tolerant, on és més important com et comportes que com et vesteixes. Amb l'excepció dels llocs més rics i comercials, tota forma d'expressió és permesa i apreciada. No et preocupis per això. No et vesteixis molt bé si vas a Pratello o a Mascarella: no hi ha necessitat i la gent sentirà pena per tu (quantes cerveses o copes de vi podries haver comprat en comptes d'aquesta roba tan elegant?).